EL FINAL DE LA JORNADA

EL FINAL DE LA JORNADA

Sota una llum esgrogueïda
corre, balla i es mou sense raó
la Vida, obscena i cridanera.
Així, bon punt a l'horitzó

+ En aquesta estrofa hi ha una personificació de la vida. Quan acaba el dia la vida es mou sense raó, balla i corre feliç i visquera sense pensar que tot té un fi.
 

s'alça la nit voluptuosa
apaivagant-ho tot, la fam també,
bandint-ho tot, també l'oprobi,
diu el Poeta: "Ara, per fi!

+Quan se fa de nit acaba amb totes les desgràcies, i arriba la mort.
El poeta ja tenia ganes de que vinguera la nit.


El meu esperit, com els meus ossos,
invoca fervorosament repòs;
amb somnis fúnebres al cor
 
+ Ell està cansat i vol reposar, somia en la mort, vol morir.


m'estiraré de cara enlaire
i em cobriré amb el cortinatge
vostre, oh refrescants tenebres!".

+ Ell s'estirarà i es cobrirà amb el nostre cortinatge. Per a ell les tinebles són refrescants.
L'única manera de vèncer al Spleen serà la mort. No li agrada el món en el que viu.