VERLAINE I RIMBAUD

RIMBAUD

VERLAINE

                               
Va existir un profund i boig amor entre dos poetes pertanyents a la realesa prosaica, i el que va iniciar amb profunda admiració, va acabar amb excessos de sentiments bojos i desenfrenats. Es tracta de dos poetes maldits: Arthur Rimbaud i Paul Verlaine.

Al setembre de 1888 un xiquet geni pobletà i amb ganes de molt més li va escriure a Verlaine, el qual tenia 27 anys i era un respectat poeta que anava en ascens, li va manar un poema. Poc després, Rimbaud, de 17 anys, es va mudar a París on es convertiria en un autèntic poeta maleït i el gran amat de Paul Verlaine. Després de rebre el feliç poeta, Verlaine descobrix la genialitat de les paraules del xiquet de 17 anys i li invita a que es quede en sa casa, a la qual cosa Rimbaud no es va negar. Es va escapar de sa casa i va arribar a la de Verlaine on vivia amb la seua esposa(Mathilde).

Constantment es debatia entre dos mons: l'amor amb Arthur Rimbaud i la seua afició per l'alcohol, o la família i tranquil·litat amb la seua esposa embaraçada.

Com era d'esperar-se, l'amor entre dos hòmens era mal jutjat en eixa època, sobretot dins de l'elit parisenca literària a què pertanyien. Però ells vivien afonats en les seues passions. Per a ells va ser una època fosca d'amor malaltís que es va convertir en el simbolisme que els caracteritza.

Fugint dels prejudicis, es van escapar junts, primer a Londres en 1872 i després a Brussel·les en 1873. Un dia, després de canviar d'opinió, Verlaine li va demanar a Rimbaud que s'allunyara d'ell però aquest no li va fer cas i li va perseguir Es van drogar i van intensificar els seus comportaments destructius, i van començar una baralla en la que Verlaine va disparar Rimbaud ferint-lo en el canell.. Verlaine va ser enviat a la pressó per intent d'homicidi durant 555 dies i Rimbaud, als seus 19 anys, es va retirar del món literari.

Mai es van tornar a veure ni parlar.