SPLEEN

SPLEEN

Pluviós, irat amb la ciutat sencera,
de l'urna vessa a dolls un fred molt tenebrós
als pàl·lids habitants de les tombes veïnes
i va sembrant la mort en tot raval ombrós.


+Ens situa en una ciutat humida, freda i trista. Hi ha un cementiri.

El gat que tinc a casa, buscant un jaç per terra
agita sense treva el cos magre i ronyós;
el cor d'un vell poeta per canonades erra
amb la cansada veu d'un geni fredorós.

+Es situa en la seua habitació. Està malalt, la malaltia del spleed (melancolia, cansanci vital).

Rondina ja el bordó, i el tió que fumeja
acompanya amb falset el pèndol refredat,
mentre en un joc igual com flaires putrefactes,

+Hi ha misèria i ell fumetja i està a soles.. Ell pensa que la campana de tocar morts està esperant i prompte tocarà. També hi ha un joc de cartes.

 llegat antic, fatal, de vella hidròpica,
la sota de cors, bella, i la reina de piques,
xerren sinistrament dels seus amors difunts.

+ Com si ell haguera jugat al poker amb algú. Quan es mor, es quedaran els records dels amors desapareguts. Ell esà sol.