El vi pot revestir la més bruta cofurna
amb luxe prodigiós,
i fa sorgir més d'un pòrtic de faula
amb l'or del vapor roig que té,
igual que un sol que es pon en cel ennuvolat.
+El vi (alcohol) pot fer-te creure que estàs vivint en un castell quan la casa està caent-se.
Te llançaria a beure (és positiu, fa millor del que passa).
L'opi (droga) engrandeix allò que no té límits,
allarga l'infinit,
aprofundeix el temps, furga la voluptat
i emplena els cors de plaers
negres i ensopits, enllà de llur capacitat.
+Està descrivint les característiques de la droga (opi): te plena el cor de plaers, es creu més del que és, i trobar una realitat imaginaria que no troba en la vida real.
Però res d'això no val aquest verí que vessen
els ulls que tens, de color verd,
llacs en què l'ànima em tremola i es veu a l'inrevés...
Van els meus somnis, en corrua,
a sadollar-se en aquests gorgs amargs.
+Els ulls de color verds de la seua enamorada temen més força que l'alcohol i la droga. Eixos ulls que tenen verí, quan ell els veu, veu la seua ànima. Els seus somnis s'avoquen en els ulls verds de l'enamorada.
Però res d'això no val el pèrfid, gran prodigi
de la saliva teva, que mossega
i duu a l'oblit una ànima innocent,
i, arrossegada pel vertigen,
la fa rodar, esvanida, fins a les ribes de la mort!
+ Els seus besos són encara més poderosos que qualsevol vi, droga. És un amor que li arriba a l'ànima. Ell es perd en eixos ulls, en eixos besos i desapareix.
"Primer poema del cicle dedicat a Marie Daubrun, actriu modesta que va ser amant de Théodore de Banville. Baudelaire la va conèixer cap als anys 1845-1846, i va inspirar-li l'opuscle La Fanfarlo. Marie Daubrun era gairebé pèl-roja, i tenia uns ulls verds (vers 12) que van fascinar tot París."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada