No seran mai, aquestes noies de vinyeta,
productes espatllats d'un segle decadent,
els peus amb borseguins, els dits amb castanyetes,
les que satisfaran un cor com el que tinc.
Deixo per a Gavarni, poeta de clorosis,
l'estol xiuxiuejant de nenes de l'hospici,
perquè no sé trobar, entre les flors marcides,
cap rosa que s'assembli al meu roig ideal.
El que busca aquest cor, profund com un abisme,
sou vós, Lady Macbeth, amb la tirada al crim,
un somni d'Èsquil nascut en la tempesta;
o a tu, immensa Nit, filla de Miquel Àngel,
que regires, tranquil·la, en positura estranya,
els teus encants forjats en boca de Titans!
1ª estrofa: l'autor explica que la dona ideal de l'època no li agrada, no li diu res. Elles són perfectes, amb el vestit blanc i bones.COM ÉS EL SEU IDEAL DE
2ª estrofa: no li agrada les xiques blanques, l'ideal de aquella època.
3ªestrofa: presenta l'ideal que li agrada: l'ideal és Lady Macbeth, una dona malvada, perillosa, ambiciosa, forta, amb caràcter.
Li agraden les dones complicades i dolentes.
4ªestrofa: Insisteix en el mateix tema, l'ideal que li agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada