HIMNE A LA BELLESA

HIMNE A LA BELLESA

¿Véns de l'abisme o d'un cel insondable,
Bellesa? El teu esguard, que és demoníac i diví,
vessa confusament el crim i el benefici,
i és per això que se t'assembla el vi.

+Baudelaire es qüestiona sobre l'origen de la bellesa, o de l'abisme(l'infern) o del cel. I diu que quan la pots observar, o és dolenta o perfecta. La compara en el vi perquè pot ser bo o amarg.

Portes en la mirada l'aurora i el crepuscle;
escampes perfums com la tempesta al vespre;
són filtre els teus petons i una àmfora la boca,
que fan covard l'heroi i coratjós el nen.

+La mirada és dolenta o bona. Els seus besos són tan poderosos que poden fer que el més covard es covertisca en un heroi, o viceversa.

¿Surts de l'abisme negre o véns dels astres?
El Destí, captivat, com un gos t'estalona;
sembres a l'atzar la joia i els desastres,
i ho senyoreges tot i no respons de res.

+L'autor no sap d'on ve la bellesa. Aquesta té molt de poder, pot fer el que vulga, pot portar la felicitat o no i no hi ha res que estiga per damunt de la bellesa.

Camines sobre els morts, Bellesa, fent-ne mofa;
l'Horror no t'és la menys preuada de les joies,
i el Crim, com el penjoll que més t'estimes,
dansa amorosament sobre el teu ventre altiu.

+Es més poderosa que els morts. Aquesta bellesa no és innocent, pot tindre el comportament negatiu.

L'insecte enlluernat vola vers tu, candela;
crepita, crema i diu: «
Oh flama beneïda!».
Inclinat en l'amada, l'enamorat panteixa
igual que un moribund acariciant la tomba.

+La bellesa és capaç de matar-te, però et mors feliç i content.

¿Què hi fa, si véns del cel o de l'infern, Bellesa,
monstre terrible, ingenu i espantós,
si els ulls que tens, els peus i el teu somriure m'obren
la porta d'un Infinit que estimo i mai no he conegut?

+Ell té prou en aqueta mirada. I les conseqüencies no li importen perquè està feliç i impressionat per la seua bellesa.

De Satanàs, de Déu, ¿què importa? Àngel, Sirena:
¿què hi fa, si converteixes —fada amb mirada de vellut,
ritme, perfum, lluor, tu, única reina!—
el món en menys horror i menys feixuc l'instant?

+Busca eixe instant de felicitat i li dona igual si l'estimada siga bona o dolenta, el que vol aconseguir és l'instant de felicitat.