CARRONYA

UNA CARRONYA

Recorda aquella cosa que vam veure, ànima meva,
un bell matí, a l'estiu tan dolç:
tombant per un camí, una carronya infame
damunt un parament de rocs,


+Hi ha dos persones: Baudelaire i Jeanne.Ell li diu que si  s'arrecorde del dia que van veure una carronya.
Sinestèsia: estiu dolç.

les cames ben enlaire, com una dona lúbrica
i ardent, suant el seu verí,
obria, de manera indiferent i cínica,
el ventre ple d'exhalacions.


+Descriu a la carronya, i diu que és dolenta. I la compara amb una dona de caràcter sexual. Podria ser un gos.

Brillava el sol damunt d'aquella putrescència
com si volgués coure-la al punt,
i retornar amb escreix a la Natura immensa
tot el que havia creat junt;


+Era estiu, feia calor i el Sol li donava eixa imatge com un espill.

i contemplava el cel la carcassa superba
com una flor que s'expandís.
Feia tanta pudor que sobre l'herba
et va semblar perdre els sentits.

+Se vorien els ossos. allò que feia tanta podor, significa que la pudor era molt força i la conseqüència va ser que Jeanne va estar a punt de desmaiar-se.

Les mosques brunzejaven pel ventre putrefacte
del qual sortien negres contingents
de larves, que anaven com una flegma espessa
amunt i avall dels esquinçalls vivents.


+Explica que hi havia moltes mosques que menjaven tot el que podien. També hi havien insectes.

Baixava tot allò, pujava com onada,
o bé brollava espetegant;
hauríeu dit que el cos, inflat d'una alenada,
ben viu, s'anava incrementant.



+Tenia una sensació molt desagradable.

I feia el món com una simfonia estranya,
com l'aigua que corre i com el vent,
o com el gra que el llaurador, amb acció ritmada,
sacseja i gira en el garbell.


+Vol donar una generalització. Insisteix en el mateix.

Les formes s'esborraven, només eren un somni,
com un esbós difícil de capir
sobre la tela abandonada, i que l'artista acaba
tan sols dins el magí.

+Realment  només es pot intuir allò que es veia ,però no saben quin animal és.

Darrere d'unes roques, una gossa inquieta
ens espiava de mal grat,
esperant l'hora de robar a aquella carcassa
la carn que hi havia deixat.


+Pareix que estiga insistint en que ara quedava una part de l'animal però prompte desapareixerà perquè hi ha altres animals que el volen devorar.
L'esbos acabarà desapareixent.

—I, amb tot, seràs un dia igual que aquesta escombraria,
semblant a aquesta pútrida infecció,
estrella dels meus ulls, oh sol de la natura,
tu, àngel meu, la meva passió!


+Està enamorat. Però li diu que al llarg d'uns anys que acabarà com una carronya, devorada pels cucs.


Sí! Això seràs, oh reina de les gràcies,
després dels últims sagraments,
quan jeuràs per podrir-te sota l'herba florida
enmig dels altres ossaments.


+Ella que és tant jove i guapa, però li diu que acabarà sent un tros de carn fastigós.

Recorda't de dir als cucs, llavors, bonica meva,
que amb molts petons se't menjaran,
que jo he guardat la forma i la divina essència
dels meus amors desintegrats!

+ El que perdudarà serà la seua essència. Per a ell Jeanne no ha desparegut perquè està en el poema i això fa que continue estant la seua part espiritual, el seu record.