L’estultícia, l’error, el pecat, l’avarícia,
les portem a l’esperit i ens roseguen el cos,i alimenten tots els remordiments amables
com els captaires nodreixen els seus polls.
Els pecats són tossuts, covards els penediments;
exigim un bon preu per confessar les culpes,
i alegrement tornem al viarany fangós:
creiem rentar les taques amb llàgrimes vulgars.
Ens diu que som pecadors,vulgars, i quan ens penedim ho fem de manera enganyosa (els penediments no son verdaders)
Sobre el coixí del mal, Satan el Trismegista
ens gronxa calmament l'esperit encantat,
i el metall ric de la nostra voluntat
tot l'evapora aquest savi alquimista.
Satan, el diable ens venç, ens conquista,i ens fa caure en la nostra temptació. La nostra voluntat queda als seus peus, ell ens domina i seguim a Satan enlloc de a Déu.
El Diable belluga els fils que ens sotraguegen!
En el més repugnant, hi troben atractius;
fem cada dia un pas avall cap a l'Infern,
sense cap por, per tenebres que puden.
Cada vegada anem més cap a l'infern, sense cap por, caminem per les tinebles.
Com si forem titelles,el mal ens manipula.
Talment un disbauxat que besa i que devora
el pit martiritzat d'una puta envellida,
robem, com de passada, un plaer clandestí,
i l'espremem igual que una taronja pansida.
Busquem el plaer en un acte passatger (no ens dona una felicitat duradera) i clandestí. El diable ens domina.
Espès, formiguejant, com un milió d'helmints,
al cervell se'ns esplaia un poble de Dimonis,
i, així que respirem, la Mort, riu invisible,
ens baixa pels pulmons amb queixes apagades.
Anem cap a la mort tristament i de maneramisserable
Si la violació, el verí, el punyal, l'incendi,
encara no han brodat amb bella filigrana
l'ordit banal dels tan penosos destins nostres,
és perquè no tenim, ai las! una ànima gosada.
Si no som violadors, piròmans,assassins no és que som bones persones, sino que som cobards, no ens atrevim. Perquè dins nostre tenim el diable, totes les persones són dolentes per naturalesa.
Però enmig de les panteres, els xacals i les llobes,
els micos, els voltors, les serps i els escorpins,
i els monstres que udolen, que bramen i que repten,n’hi ha un de molt més lleig, dolent i més ronyós
en el corral infame de tots els nostres vicis!
Encara que no crida ni gesticula gaire,
transformaria el món en un munt de deixalles
i se l’empassaria de grat amb un badall:
l’Avorriment! Amb ulls tot plens d’un plor involuntari
somnia cadafals mentre fuma una pipa.
El coneixes, lector, aquest monstre refinat,
hipòcrita lector, germà que te m’assembles!
Encara Hi ha un vici pitjor que ser un lladre o violador.
A vegades si que he sigut hipòcrita i he fet coses que em penedisc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada