Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,
àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata. (antítesi)
Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço, tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!
Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.)
Els versos estan formats per 12 síl·labes (alexandrins).
A més és un sonet.
Tema.
Tema.
En el primer i segon quartet, els dos estan relacionats, l'autor representa una escena que passa en un carrer d'una gran ciutat(característica nova).I el protagonista és Baudelaire.
Ell veu una dona que passa, que estaria pujant o baixant un escaló. Era alta,amb vestit negre (potser aniria de dol) i els seus ulls eren blaus. I al mirar-la ell va notar com un impacte, es creuen la mirada.
En els tercets de repent la xica se'n va, el llamp seria la mirada. Ell estava deprimit i eixa mirada li ha donat felicitat. Pensa que segurament no se tornaran a vore, podria seguir-la però no s'atreveix perquè no la coneix.
Al final, explica que ella sabia que Baudelaire s'havia enamorat d'ella però el rebutja.
L'unica cosa que li queda és escriure aquest sonet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada