PERSONATGES

La protagonista es Emma Bovary, i desenvolupa el seu drama. Emma és una dona provinent d’una aristocràcia rural que es casa amb un metge de poble. Té diversos amants, fracassa en les seves expectatives i, finalment, se suïcida. El problema d’Emma és el conflicte entre els seus desitjos i la realitat. Tant Madame Bovary com Don Quijote gosen voler viure les experiències literàries que han llegit i xoquen brutalment amb la realitat .Emma Bovary és un personatge disconforme amb el seu rol social: com a dona no es conforma amb el seu paper secundari. Emma Bovary és un caràcter: és el descontentament, l’ànsia, la vacuïtat dins d’una vida estreta i monòtona i una recerca equivocada de la felicitat, perquè ella pren com a punt de 3 partida uns «coneixements» adquirits (a l’escola de monges) en les novel·les d’un romanticisme tronat, de fantasieig, de ficció, amb els tòpics de l’exotisme més estereotipat. I encara que és una persona mínimament cultivada —llegeix, toca el piano, té modals educats—, té un esperit molt superficial. Actualment, a més, seria una consumidora compulsiva de bens materials, per calmar la seva buidor interior.

Un altre personatge molt interessant és Charles Bovary, el marit, que literàriament és molt ric i complex. De fet, sembla que la novel·la hagi de ser sobre la seva vida: comença amb uns capítols dedicats a la seva infantesa i a la seva adolescència i a la seva «iniciació» com a casat amb una vídua repulsiva i com a metge de poble que es guanya una clientela i una certa estimació. La imatge que mostra Flaubert d'ell és la d’un individu ingenu, feble, sotmès a la seva muller i sense voluntat pròpia i que admira ridículament i romàntica la seva dona.

Homais és un altre personatge remarcable: l’apotecari vanitós, anticlerical, que defensa el progrés (mal entès), i a qui l’únic que l’interessa és exhibir-se com a notari de poble. És vil, mesquí i servil davant els superiors; té manies de grandesa i vol arribar a ser algú en política. És un dels elements de les «forces vives» del poble que exerceix la més forta repressió moralista. En el fons admira i està secretament enamorat d’Emma, però no s’atreveix a estimar-la perquè ell és considerat el prototipus del pare de família, però es venja d’Emma per no haver-li fet cas. Té un paper important en el desenvolupament de la novel·la: indueix i determina esdeveniments que seran fatals per a la protagonista.
 

Lheureux : comerciant vil i abjecte, usurer traïdor i hipòcrita com ningú; sap preparar molt bé les trampes comercials que duran la protagonista a la ruïna econòmica. Apareix cada cop que Emma fa un pas en
fals i es va precipitant cap a la catàstrofe final. És el símbol del preu material que ha de pagar una passió en una societat burgesa conservadora.


Rodolphe: l’amant d’Emma, és un terratinent bon vivant que ve de ciutat i es creu superior als de poble. Sedueix Emma per entretenir-se i s’espanta quan ella vol més compromís. No té interessos ni inquietuds, és de ciutat però provincià; només Emma el veu interessant perquè l’enlluerna el seu origen, la seva planta i el seu savoir faire.


Léon: el segon amant d’Emma; abans n’havia estat l’amor platònic. És fatu i vulgar; s’assembla a Emma en la seva mediocritat i en els seus somnis vans i falsament romàntics. No té iniciativa i es deixa dur totalment per ella, que el domina en tots els aspectes. L’aventura de Madame Bovary amb ell representa com dur a terme les seves fantasies romàntiques de la manera més vulgar, grotesca i ridícula. Ella quasi adopta el paper d’home en les seves relacions.

LLEDÓ REDÓN, SERGI DOMENECH, LLEDÓ MARTÍNEZ