ACTE II ESCENA II

PARAL·LELISME            ANTÍSTROFA           ANTÍTESI                   REPETICIÓ                

TAUTOLOGIA                  JOCS DE PARAULES           HENDÍADIS

POLONI

                              Això s'ha acabat bé.

Milord, Senyora, si us hagués d'exposar

el que haurien de ser la majestat i el deure,

per què el dia és el dia i la nit és la nit,

i el temps és temps, seria malgastar

nit, dia i temps. Com que la brevetat

és l'ànima del seny, seré molt breu.

El vostre noble fill és boig. I dic

només això, perquè cal estar boig

per definir la veritable bogeria.

Però deixem-ho estar. 

REINA

Al gra, Poloni; menys retòrica. 

POLONI

Senyora, us juro que no faig retòrica.

Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.

I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!

Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.

Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta

trobar la causa que té aquest efecte,

o millor dir: la causa del defecte,

perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.

Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;

considereu això: tinc una filla

―i fins que ja no sigui meva, la tindré―

que, per obediència i deure, m'ha donat

―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu: 

          Llegint.

"A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible; però ja ho veureu. Diu així: "en el seu pit excels i blanc, aquesta...", etc. 

REINA
Això li ha donat Hamlet? 

POLONI

Bona senyora, espereu un moment.

No dic res que no hi sigui.

                                      Llegint.

                  "Dubta del foc que pot tenir un estel;
                 dubta que el sol es mogui dalt del cel;
                 dubta de si la veritat té honor;
                 però no dubtis mai del meu amor."

"Ah, estimada Ofèlia, la mètrica no m'escau. No sóc expert en l'art d'escandir els gemecs; però t'estimo per damunt de tot, creu-me. Adéu."
"Teu per sempre més, estimadíssima senyora, mentre aquest mecanisme em faci de suport.
                                                                                                         Hamlet".
La meua filla, per obediència,
m'ha fet a mans això i també m'ha informat
de totes les sol·licituds del príncep,
i a quin lloc i a quina hora i de quina manera.

REI
Però, com ha acollit el seu amor?

POLONI

Què penseu, vós, de mi?

REI
Que sou un home honrat i molt lleial.

ACTE I ESCENA I

L'aparició de l'espectre, que té lloc a la primera escena de l'obra, és un fet poc versemblant. Podríem discutir si al començament del segle XVII devia resultar més creïble que avui; però, com aconsegueix Shakespeare que semble real?

Shakespeare utilitza en primer lloc, la por i altres sentiments dels personatges de la escena per a crear un ambient de més realitat a aquesta aparició i també  utilitza la figura del Rei mort per a acabar de simular una realitat més evident.
A més, Shakespeare fa que el fantasma parega més real amb Horaci, qui representa lo racional. A diferencia de Bernat i Marcel, aquest personatge no creu en l'existència d'espectres, ja que és un home amb estudis i intel·lectual. Encara així, els seus companys li fan veure que el fantasma és real i Horaci s'acava de convencer quan l'espectre se li apareix davant d'ell, fent així que semble més versemblant.

HAMLET

1) Qui no ha vist mai una pel·lícula basada en una obra de Shakespeare? De Hamlet, per exemple, deu haver-hi un centenar de versions. Veieu aquesta adaptació del 1990 i feu-ne un comentari. Per cert, com aneu d'anglés?

Hamlet, l'honor de la venjança (títol original en anglès Hamlet) és una pel·lícula coproduïda entre Estats Units, Regne Unit i França l'any 1990, dirigida per Franco Zeffirelli i interpretada per Mel Gibson, Glenn Close, Alan Bates i Helena Bonham Carter, basada en l'obra de teatre de William Shakespeare. L'any 1995 va ser emesa per primer cop en català a TV3.

Argument 

Helsingør, a la Dinamarca medieval. El jove príncep Hamlet, enamorat d'Ofèlia, ha de venjar la mort del seu pare, assassinat pel seu propi germà Claudi, qui li va robar el tron i es va casar amb la seva vídua (la reina Gertrudis). Per a aconseguir-ho, Hamlet es farà passar per boig i recrearà els fets en una obra teatral que representarà una companyia de comediants errants.

2)Però potser l'anglés no siga el vostre "fort". Aleshores, proveu amb aquestes diferents versions teatrals. Quina preferiu?

 Hem pareixen totes molt originals i creatives.
Però la que més m'ha agradat ha sigut l´ultima, ja que el protagonista és una dona i els escenaris són molt ben treballats i bonics.

3)Una altra cosa, heu vist El Rei Lleó? I ara, què té a veure la pel·lícula de Disney amb Hamlet? No, no estic delirant... 

 

  
'El Rei Lleó es va estrenar a 1994  i va tiendre un gran èxit inmediatament. Açó, té molt a vore amb l'utilització d'elements dramàtics de l'obra mestra de William Shakespeare 'Hamlet' (1599 - 1601). Per exemple, en la pel·lícula d'animació Scar mata a el seu germà Mufasa per a conseguir el tro, igual que en Hamlet amb el assassinat de Claudio al seu germà.

 A més, en la pel·lícula, al protagonista se li apareix un fantasma del seu pare, com passa en 'Hamlet'; sense oblidar que en les dos històries conten amb  un parell de personatges fonamentals relacionats amb el principal (Rosencrantz i Guildensters per un costat i Timó i Pumba per un altre).

 4)Hamlet en la pintura Quin quadre triaries per a penjar al menjador de ta casa? Potser no cap...

John Everett Millais: "Ophelia"(1851-1852)

5)Si mai viatgeu a Dinamarca, recordeu-vos de visitar el castell de Kronborg, a la ciutat d'Helsingor. Com relacionaríeu Kronborg amb Hamlet?   


La història i la literatura es barregen en el castell de Kronborg, pels passadissos pel qual anava Hamlet preguntant-se si ser o no ser... El castell està a la ciutat de Helsingor, "Elsinore" en la seua versió anglesa i segons la versió de Shakespeare. És el lloc on esdevine Hamlet.


El castell de Kronborg, la casa de Hamlet.

 

 

EL BES

 El bes és una escultura de l'artista francès Auguste Rodin (1840-1917) realitzada a partir de 1881. Inspirada en l'Infern del poeta italià Dante Alighieri.


El bes representa a Paolo Malatesta i Francesca di Rímini, personatges històrics que van viure durant l'Època Medieval. La tragèdia que els va tocar viure està narrada per Dante en l'Infern de la Divina Comèdia. Cunyats en vida, els dos van ser assassinats entre 1283 i 1286 per Gian Ciotto Malatesta (espòs de Francesca i germà de Paolo), qui els va descobrir en un petó adúlter. En l'infern de Dante estan col·locats en el cercle dels luxuriosos i la seva història està narrada en el cant V.

El bes d'August Rodin