Els joves florentins difonien les poesies de Dante, en recitar-les en les reunions i, Beatriz en escoltar-les es va reconèixer en elles. Ella, dama virtuosa i a més casada, es va sentir dolguda en la seva dignitat, per ser la inspiració d'un amor insà i, des de llavors, quan solia trobar-se amb Dante, aquella breu salutació amb el qual explicava el poeta per il·luminar la seva existència, li era negat. Les angoixes de Dante no acabarien aquí, poc temps després Beatriz va caure malalta, contagiada de la pesta negra o bubònica, i en 1290, la mort va fer acte de presència i el fidel enamorat només va poder seguir des de lluny el festeig, acostant-se a la tomba de l'estimada quan tots s'havien retirat. Dante, enfonsat, va baratar la seva vida en un constant gaudi de plaers, prodigant-se múltiples amants.
Tres anys més tard, va contreure matrimoni amb Gemma Donati, la jove que el seu pare li havia escollit per a esposa, a la qual no estimava, la qual cosa no impedia que ella li brindés la seva tendresa i admiració, comprenent que el seu espòs no era com els altres homes. Gemma va fer possible que Dante gaudís d'un breu temps de pau i tranquil·litat, temps que va aprofitar per acabar "La Vida Nova", meitat en vers i meitat en prosa, poemes en els quals, una vegada més, demostrava el seu amor a Beatriz.
En “La Divina Comèdia” demana a Beatriz que li condueixi al seu costat:
—Beatriz, guia'm cap al paradís, ja que Virgili ja va complir la seva missió.
El nostre amor no és terrenal, perquè aquest sentiment és tan immens que no ho supera l'amor de Déu per la humanitat.
| HENRY HOLIDAY. TROBADA ENTRE DANTE I BEATRIU EN EL PONT DE SANTA TRINITAT |


/Leonardo-da-Vinci-Ultima-Cena-57a9bf763df78cf459fd2b6c.jpg)

