divendres, 27 d’octubre del 2017

L'AMOR IMPOSSIBLE

 HISTÒRIA D'AMOR DE DANTE I BEATRIU












 Dante i Beatriu es coneixien desde la infantesa. Dante es va enamorar de "la gloriosa senyora dels seus pensaments", de qui va fer la raó del seu existir. La sonrisa que Beatriz li prodigava a Dante quan casualment es van trobar, bastaven per satisfer el profund amor que el poeta li professava. Beatriu es va casar en un ric banquer y Dante va buscar consòl en el maravellós món de la poesia, donant regna solta a la seua imaginació, produint noves rimes, totes elles reflexant l'amor que sentia per la seua dama.

Els joves florentins difonien les poesies de Dante, en recitar-les en les reunions i, Beatriz en escoltar-les es va reconèixer en elles. Ella, dama virtuosa i a més casada, es va sentir dolguda en la seva dignitat, per ser la inspiració d'un amor insà i, des de llavors, quan solia trobar-se amb Dante, aquella breu salutació amb el qual explicava el poeta per il·luminar la seva existència, li era negat. Les angoixes de Dante no acabarien aquí, poc temps després Beatriz va caure malalta, contagiada de la pesta negra o bubònica, i en 1290, la mort va fer acte de presència i el fidel enamorat només va poder seguir des de lluny el festeig, acostant-se a la tomba de l'estimada quan tots s'havien retirat. Dante, enfonsat, va baratar la seva vida en un constant gaudi de plaers, prodigant-se múltiples amants.

Tres anys més tard, va contreure matrimoni amb Gemma Donati, la jove que el seu pare li havia escollit per a esposa, a la qual no estimava, la qual cosa no impedia que ella li brindés la seva tendresa i admiració, comprenent que el seu espòs no era com els altres homes. Gemma va fer possible que Dante gaudís d'un breu temps de pau i tranquil·litat, temps que va aprofitar per acabar "La Vida Nova", meitat en vers i meitat en prosa, poemes en els quals, una vegada més, demostrava el seu amor a Beatriz.
En “La Divina Comèdia” demana a Beatriz que li condueixi al seu costat:
—Beatriz, guia'm cap al paradís, ja que Virgili ja va complir la seva missió.
El nostre amor no és terrenal, perquè aquest sentiment és tan immens que no ho supera l'amor de Déu per la humanitat.

Dante and Beatrice
HENRY HOLIDAY. TROBADA ENTRE DANTE I BEATRIU EN EL PONT DE SANTA TRINITAT







                                           

dimecres, 25 d’octubre del 2017

ROBERTO BENIGNI DIVINA COMÈDIA


 Resultat d'imatges de roberto benigni divina comedia

 En quin país es podria omplir una plaça de gom a gom per escoltar un actor recitar uns versos escrits al voltant del 1300? I la ciutat, quina deu ser?

En Itàlia. La ciutat en la que es recita és Florència, a l'esglèsia Santa Croce.

 Resultat d'imatges de PLAZA DE CROCE FLORENCIA

dimarts, 24 d’octubre del 2017

DIVINA COMÈDIA COMENTARI


 Hi ha diversos documentals sobre la Divina Comèdia. De vegades donen una visió parcial de l'obra i parlen més de religió que de literatura, però poden ser-nos útils. Després de visionar el reportatge de Discovery Channel, fes-ne un comentari en el teu blog.

Mitjançant la visió del infern que dóna Dante en el seu poema, s'ha definit i interpretat l'Infern de la cultura occidental.
Segons Dante l'infern està format per nou cercles o anells els quals classifiquen els diferents tipus de pecadors.Els que estan en els primers cercles són els van pecar amb menor ús de la raó i els últims són els que van fer el mal conscientment.
L'objectiu de Dante era persuadir a la gent per a que tinguera una vida millor, no fer el mal, i així poder anar al cel.
va escriure per a que la gent es donara compte de que les opcions que triem en la vida, tenen conseqüències importants.
Dante a més de ser escriptor, va ser polític i va ser acusat de corrupció. Així que va ser exiliat i en el viatge a l'infern es vol vengar d'aquest.


El video m'ha paregut molt interessant ja que dóna, encara que no siguen reals,  una explicació a l'infern, cosa desconeguda com a tal per a la cultura occidental.

Sandro Botticelli (1445-1510): El mapa de l'infern

dijous, 19 d’octubre del 2017

CURIOSITATS TEMA 2

1) la valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung(Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"?

Les valquíries són uns dels personatges femenins més importants de la mitologia escandinava. Eren unes guerreres belles, verges i d'una gran fortalesa, amb la capacitat de guarir qualsevol ferida, i la missió d'acompanyar al Valhalla els herois caiguts en la batalla. Allí els atenien servint-los hidromel i delectant-los amb la seva bellesa. En algunes llegendes es diu que podien transformar-se en cigne.
Habitualment vivien a Wingolf, al costat del Valhalla. Les Valquíries eren filles d'Odin i les comandava la deessa Freia.
La més famosa és Brunilda (Brunhild significa guerrera bruna en alemany antic) gràcies a l'obra de Richard Wagner, Der Ring des Nibelungen. Era la reina de les Valquíries i la seva força era superior a la d'una dotzena d'homes.
Altres valquíries mencionades en relats i llegendes són Mista, Rista, Hilda, Thruda, Sigrún, Hlök, Herfjotern, Ragyd, Gud, Skogul i Hrund. D'entre totes, la més bella era Hnos.



2)Dante davalla a l'infern acompanyat per l'esperit de Virgili. Segurament, Dante s'inspira en el cant VI de l'Eneida, on l'heroi troià Enees, fill d'Afrodita, baixa a l'avern, acompanyat per la Sibil·la, i es retroba amb el seu pare, Anquises, qui li explica el futur de Roma. Però n'hi ha precedents en la mitologia grega:
Orfeu davallà a l'infern per a rescatar Eurídice. Sabeu si ho va aconseguir?





No ho va conseguir ja que la condició era que no es girara fins que no estiguera tota banyada pel sol, i no ho va cumplir.

HISTÒRIA:Eurídice rep la mossegada d'una serp, a causa de la qual mor.Orfeu, en un acte d'amor profund, decideix baixar al món subterrani per convèncer Hades i Persèfone de retornar a la vida la seva estimada. La condició per al retorn d'Eurídice al món dels vius és que ell no es giri per comprovar que el segueix fins que no surtin al món dels vius. A l'últim moment Orfeu no pot resistir i es gira, final tràgic perquè perd Eurídice per sempre més. L'heroi acaba morint mans de les Mènades.

3)També l'heroi Hèracles (Hèrcules en la mitologia romana), el dels dotze treballs, hagué de viatjar al regne d'Hades per emportar-se un gos de tres caps, que n'era el guardià i que es deia... Cerber

En la mitologia grega, Cèrber era el guardià de les portes de l´ Hades. La seva tasca era impedir la sortida als morts i l'entrada als vius. Aquest era un gos gegantí de tres caps i cua de serp. Moltes altres serps li naixien del llom. A més, es diu que la seva mossegada era verinosa.
En el seu onzè treball, Heracles va lluitar amb ell i va guanyar-lo només amb la força dels seus braços, portant-lo davant d'Euristeu com li havia estat ordenat i retornant-lo després altre cop a l'Hades.
Resultat d'imatges de cerbero mitologia



4)En l'obra teatral Luces de Bohèmia (1920), de Valle-Inclán, el poeta Max Estrella i Don Latino realitzen un viatge per la nit madrilenya. Quines semblances hi trobes amb La Divina Comèdia?
 



    Que l'escriptor també està cec i que la nit madrilenya fa referència a l'infern.

    dimecres, 18 d’octubre del 2017

    DITA LLATINA

    Ars longa vita brevis 

    Adaptació d'un aforisme del metge grec Hipòcrates que significa " L'ofici és llarg i la vida és curta". Aquesta expressió s'utilitza per a indicar que qualsevol tasca important requereix de molt esforç i dedicació; però la vida de qui la emprén és curta.
     La frase completa és: "Vita brevis, ars longa, occasio praeceps, experimentum periculosum, iudicium difficile."

    Resultat d'imatges de Ars longa, vita brevis'       Resultat d'imatges de Ars longa, vita brevis'


    Manuscrit d'Hipòcrates on apareix aquesta expressió.

    divendres, 13 d’octubre del 2017

    PRINCIPALS INTERPRETACIONS D'ÈDEP REI


    En l'argument d'Èdip rei es desenvolupen diversos temes que han donat pas a múltiples interpretacions des de diferents àmbits del pensament, la cultura i l'art. En aquesta obra, Sòfocles va plasmar la seua concepció de l'home i del món, de manera que en ella es pogueren percebre les seues idees de la supremacia de l'ordre diví sobre la voluntat de l'ésser humà, i també la fragilitat d'aquest, per molt heroic que siga el seu comportament o les limitacions del sistema polític propi de les polis gregues.


      INTERPRETACIONS
    - Interpretació religiosa. Entre els teòlegs, aquest tema dramàtic del destí es relaciona amb el problema del lliure albir, és a dir, el conflicte entre la voluntat i llibertat de l'home i els designis (plans) divins. Des de la mitologia, s'ha enfocat el tema del destí en relació amb el politeisme de l'antiga Grècia, on els déus regien amb les seues lleis el destí dels homes.
    - Interpretació psicològica. Sigmund Freud ho va interpretar com un fenomen que forma part de l'evolució afectiva dels xiquets i va contribuir al psicoanàlisi i, en general, al camp de la psicologia la seua teorització sobre el complex d'Èdip.
    - Interpretació moralitzant. El filòsof Friedrich Nietzsche (1844-1900) interpreta a Èdip com l'heroi que ha de pagar pel seu comportament transgressor, és a dir, per abandonar la còmoda innocència i voler saber més d'allò que li correspon. D'aquesta manera, aclareix a la resta dels éssers humans, però ha d'expiar els seus errors amb el seu sacrifici.
    -Una interpretació més completa, des del punt de vista antropològic i filosòfic, defén que en Èdip s'unixen les limitacions i la grandesa de l'ésser humà: per una banda, Èdip és capaç de resoldre l'enigma plantejat per l'Esfinx, però no coneix la seua vertadera identitat; per l'altra banda, persegueix la veritat, malgrat sospitar que és terrible, i finalment sume els seus actes amb dolor, dignitat i responsabilitat.

    dimarts, 10 d’octubre del 2017

    LA BÍBLIA, REFERENT (QUADRE)

          LA CREACIÓ D´ADAN (ANTIC TESTAMENT)

    És un fresc en el sostre de la Capilla Sextina, pintat per Miguel Àngel l'any 1511. Il·lustra l'episodi bíblic del Gènesis en el qual Déu li dóna vida a Adán, el primer home.
    Resultat d'imatges de CREACION DE ADAN MIGUEL ANGELDéu es representat com un home vell i amb barba envoltat en una túnica color púrpura, la qual comparteix amb uns querubins. El seu braç esquerre està al voltant d'una figura femenina, normalment interpretada com Eva, la qual no ha sigut creada encara i, en sentit figurat, espera en el cel a que li siga donat un lloc en la Tierra. El braç dret de Déu es troba estirat, per a impartir la xispa de vida del seu propi dit al d´Adàn, el braç esquerre del qual es troba en idèntica posició al de Déu. És famós el fet de que ambos dits estan separats per una mínima distància. La pintura va tardar de tres a cuatro anys en ser completada.
    Les posicions idèntiques de Déu i Adan es basen en el Gènesis 1:27'que diu que Déu va crear a l'home a la seua imatge i semblança. Al mateix temps Déu,que apareix flotant en l'aire contrasta amb la imatge terrenal d'Adan, qui es trova gitat en un estable triàngle de terra.

    LA BÍBLIA, REFERENT (PEL·LÍCULA)




    EL CODI DA VINCI:

    A la pel·lícula, el protagonista principal, Robert Langdon, un professor d'iconografia religiosa i de simbologia de la Universitat Harvard, és el principal sospitós en l'assassinat macabre i inusual del comissari del Louvre, Jacques Saunière. Langdon aconsegueix escapar-se amb l'ajuda d'una criptògrafa de la policia, Sophie Neveu, i durant la seva fugida emprenen la recerca del llegendari Sant Grial. Tots dos són perseguits per un obstinat capità de policia, Bezu Fache. Un destacat historiador britànic del Grial, Sir Leigh Teabing, els diu que el Sant Grial està explícitament codificat en la pintura de Leonardo da Vinci "El Sant Sopar". Un grup secret dins l'Opus Dei també es troben immersos en la recerca del Grial convençuts que aquest conté un secret, la revelació del qual és capaç de destruir el cristianisme.


    Pinturas famosas da Vinci
    L´últim sopar de Leonardo da Vinci

    divendres, 6 d’octubre del 2017

    COMPLEX D'ÈDIP


    https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh01G9FTsvrAENyodDHpOWXHY4euJRQczbgAgWV-hGShLRcvSRRJLPFAr5GLg1jLfPRKckxXrx2qmyAgUubNGy0i6Xhv61dKqMUH3vdfD_95bQbNBrbXTy2P7P3FfvX6gxUucGTtpq6jXg/s1600/DSC_1321.JPG

            COMPLEX D'ÈDIP(ACUDIT)


    En la teoria psicoanalítica, el complex d'Èdip planteja la idea que, durant l'etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals), que té lloc dels 3 als 6 anys, aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa, ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare. El concepte va ser desenvolupat per Sigmund Freud, basant-se en la figura mitològica d'Èdip. Freud l'anomena un complex humà universal (filogenètic), i la causa de bona part de la culpa inconscient. Postula que existeixen diferents formes d'enfrontar-se al complex: en el cas dels nois, a través del complex de castració i en el de les noies en l'enveja del penis. Un complex mal resolt, segons Freud, condueix a la neurosi, pedofília o homosexualitat. Tot això no es pot detectar molt fàcilment però es nota amb el pas del temps.
    Tot i que molts cops s'utilitza el nom de "complex d'Èdip" indistintament per a ambdós sexes també es pot anomenar complex d'Electra l'etapa de desenvolupament psicosexual corresponent per a la nena per a distingir-la de la del nen.
    Resultat d'imatges de SIGMUND FREUD        SIGMUND FREUD

    dijous, 5 d’octubre del 2017

    QUADRES


    En quin relat de Les metamorfosis d'Ovidi està inspirat aquest quadre?

                         EL BES (GUSTAV KLIMT)


                      

     Aquesta pintura representa el moment en el que Apol·lo besa a la Nimfa Dafne, que s'està convertint en un laurel (maledicció d'Hera) després de perseguir-la declarant-li el seu amor.
    Així doncs, el relacionem en el mite de Dafne i Apol·lo.



    Proveu ara amb aquesta pintura de Dalí. 

      
                      LA METAMORFOSI DE NARCÍS







    El quadre representa "La metamorfosi de Narcís", que també es basa, com en el relat d'Ovidi sobre un jove de gran bellesa que s'enamora de sí mateix.
     Narcís era tan bell que tenia pretendientes, una de les quals la nimfa Eco,qui
    s'enamora perdudament d'ell però aquest no li fa cas i, desesperada, es retira a un lloc solitari on d'ella només queda la veu.
    Nèmesi, recollint la súplica d'una de les seves víctimes, fa que Narcís, un dia calorós, passejant per un lloc on hi ha una font, s'inclini a beure i s'enamori de la imatge que hi veu reflectida, la d'ell mateix. I, com que no la pot aconseguir, es deixa morir inclinat sobre la seva pròpia imatge. En el lloc de la seva mort neix una flor que porta el seu nom, narcís.

    VERSIÓ CINEMATOGRÀFICA

    Crec que ho han representat prou bé. L'insecte encara que no és realista, conseguiexen que estiga ben introduït en la pel·lícula.