L'insecte encara que no és realista, conseguiexen que estiga ben introduït en la pel·lícula.
BLOG 02
dijous, 14 de juny del 2018
VERSIÓ CINEMATOGRÀFICA
L'insecte encara que no és realista, conseguiexen que estiga ben introduït en la pel·lícula.
LA RENOVACIÓ NARRATIVA
Marcel Proust va
nàixer el 1871 a París, al si d’una família benestant. Des de ben petit,
va patir atacs d’asma, que hauria de suportar durant tota la vida. Al
seu caràcter reservat i sensible es van afegir els conflictes interns
que tingué des d’adolescent a causa de la seua homosexualitat. De jove
es va dedicar més a la vida social dels salons parisencs que no a la
seua carrera com a escriptor, que va quedar reduïda a col·laboracions
amb diaris i revistes. El 1905, morts ja els seus pares, es va aïllar
completament de la societat i va començar la composició d'À la recherche
du temps perdu. Fins a la seua mort, ocorreguda el 1922, Proust es va
dedicar plenament a la redacció i correcció d’aquesta obra.
-OBRA: À la recherche du temps perdu
Kafka va nàixer el 1883 a Praga, que aleshores formava part de l’Imperi Austrohongarés. Era fill d’un comerciant jueu, el caràcter dominant del qual el va influir profundament. Va créixer com a membre d’una minoria (la comunitat jueva) dins d’una altra minoria (la població que parlava alemany), en una època en què la comunicació entre aquests dos grups o amb la majoria d’habitants de Praga, que parlaven txec, era escassa. Dins d’aquella ciutat, la posició més difícil era la dels jueus. Aquest sentiment de desarrelament i d’aïllament social es reflecteix en els protagonistes dels seus relats. Una altra font de frustració per a Kafka va ser el seu pare, dominant i autoritari, un home que havia aixecat el seu negoci des del no res i que considerava el seu fill com a dèbil i inhàbil per a la vida. La relació amb el seu pare, que Kafka respectava i admirava, i al mateix temps temia i potser odiava, va dominar la seua infantesa i joventut. Acabat l’ensenyament secundari, Kafka va experimentar amb ell el conflicte de tot jove burgès que volguera ser escriptor: la tria de la carrera. Va guanyar el pare i Kafka va estudiar Dret.
-OBRES: La metamorfosi / El castell / El procés
-OBRA: À la recherche du temps perdu
Kafka va nàixer el 1883 a Praga, que aleshores formava part de l’Imperi Austrohongarés. Era fill d’un comerciant jueu, el caràcter dominant del qual el va influir profundament. Va créixer com a membre d’una minoria (la comunitat jueva) dins d’una altra minoria (la població que parlava alemany), en una època en què la comunicació entre aquests dos grups o amb la majoria d’habitants de Praga, que parlaven txec, era escassa. Dins d’aquella ciutat, la posició més difícil era la dels jueus. Aquest sentiment de desarrelament i d’aïllament social es reflecteix en els protagonistes dels seus relats. Una altra font de frustració per a Kafka va ser el seu pare, dominant i autoritari, un home que havia aixecat el seu negoci des del no res i que considerava el seu fill com a dèbil i inhàbil per a la vida. La relació amb el seu pare, que Kafka respectava i admirava, i al mateix temps temia i potser odiava, va dominar la seua infantesa i joventut. Acabat l’ensenyament secundari, Kafka va experimentar amb ell el conflicte de tot jove burgès que volguera ser escriptor: la tria de la carrera. Va guanyar el pare i Kafka va estudiar Dret.
-OBRES: La metamorfosi / El castell / El procés
dimecres, 30 de maig del 2018
CURIOSITATS
Segurament coneixes el conte "Gregor" (Guadalajara), de Quim Monzó. Llig aquest article i aquest altre i fes-ne un comentari.
En Gregor, el conte de Quim Monzó, un escarabat es converteix en xiquet, al revés que Gregor, el protagonista de La Metamorfosi.
Però es diferencien en que el de Quim Monzó finalment mata a la seua familia d'escarabats perquè els trapitja i en el de Kafka mor ell sol.
Saps què és el teatre jiddisch?
El teatre jiddish són obres escrites i interpretades per jueus en la llengua Jiddish, la llengua que utilitzaven els asquenazites del centre d'Europa (Alemanya principalment). El seu repertori era molt ampli: òpera, musicals o fins i tot melodrames.
Va tindre una gran importància des de final del segle XIX fins a principi de la II Guerra Mundial.
Les arrels d'aquest teatre són les obres satíriques realitzades durant un acte religiós, la dansa de la mort, el cant dels cantaires en les sinagogues, tradicions teatrals ...
Els temes que solien tractar-se eren la immigració o la pobresa.
Una de les pel·lícules on podeu trobar alguns del escriptors del tema 6 és "Mitjanit a París", de Woody Allen. El protagonista viatja al passat i coneix Ernest Hemingway i Scott Fitzgerald, entre d'altres.
Sinopsi: Una parella nord-americana ja granadeta són a París, en viatge de negocis, amb la filla i Gil, el seu xicot, amb qui té previst de casar-se a la tardor. En Gil du una reeixida carrera de guionista a Hollywood, però no ha acabat de renunciar mai a la vocació d’escriptor, de manera que està treballant en un llibre quan arriben a la ciutat de la llum, on de jove havia fet crèixer la llavor precisament d’una vida bohèmia d’autor literari. Passejant altre cop pels carrers i jardins de París, Gil experimenta unes sensacions i li passen unes coses… que li canviaran la vida, a ell i a la conservadora família amb què ha viatjat.
En Gregor, el conte de Quim Monzó, un escarabat es converteix en xiquet, al revés que Gregor, el protagonista de La Metamorfosi.
Però es diferencien en que el de Quim Monzó finalment mata a la seua familia d'escarabats perquè els trapitja i en el de Kafka mor ell sol.
Saps què és el teatre jiddisch?
El teatre jiddish són obres escrites i interpretades per jueus en la llengua Jiddish, la llengua que utilitzaven els asquenazites del centre d'Europa (Alemanya principalment). El seu repertori era molt ampli: òpera, musicals o fins i tot melodrames.
Va tindre una gran importància des de final del segle XIX fins a principi de la II Guerra Mundial.
Les arrels d'aquest teatre són les obres satíriques realitzades durant un acte religiós, la dansa de la mort, el cant dels cantaires en les sinagogues, tradicions teatrals ...
Els temes que solien tractar-se eren la immigració o la pobresa.
Una de les pel·lícules on podeu trobar alguns del escriptors del tema 6 és "Mitjanit a París", de Woody Allen. El protagonista viatja al passat i coneix Ernest Hemingway i Scott Fitzgerald, entre d'altres.
Sinopsi: Una parella nord-americana ja granadeta són a París, en viatge de negocis, amb la filla i Gil, el seu xicot, amb qui té previst de casar-se a la tardor. En Gil du una reeixida carrera de guionista a Hollywood, però no ha acabat de renunciar mai a la vocació d’escriptor, de manera que està treballant en un llibre quan arriben a la ciutat de la llum, on de jove havia fet crèixer la llavor precisament d’una vida bohèmia d’autor literari. Passejant altre cop pels carrers i jardins de París, Gil experimenta unes sensacions i li passen unes coses… que li canviaran la vida, a ell i a la conservadora família amb què ha viatjat.
INTERPRETACIONS
1. (Societat, culpa i alienació.) Kafka com a treballador.
-Paràbola sobre el poder econòmic. Confrontació de l'individu i la societat buròcrata, aquest individu se sent impotent davant del poder.
-Els conflictes laborals. Gregor odia el seu treball. (L'apoderat).
2. (Família, benestar i exclusió.) Kafka com a fill i germà.
-Els conflictes familiars. Les difícils relacions amb els pares i amb la germana. -Kafka liquida el mite de la família burgesa establert a final del segle XIX i principi del segle XX i mostra les dificultats financeres. Tercer capítol: apareixen els tres llogaters.
-Es podria parlar d'un complex d'Èdip. La metamorfosi com la història d'un complex d'Èdip. Kafka, com Gregor, odia i té por del pare, un sentiment de clares reminiscències edípiques.
3. (Individu, condemna i intempèrie.) Kafka com a ser humà.
La soledat i la incomunicació del ser humà. Segon capítol: el pare llança una poma a Gregor, la poma com a símbol bíblic. Sentiment de culpa. Per a Kafka l'existència humana és absurda i l'escarabat n'és el símbol.
4. Kafka com a escriptor.
-Samsa es converteix en un monstre perquè és atípic, igual com ho és Kafka com a persona i com a escriptor.
-La història que es relata en aquest conte és la història d'algú que es transforma en un escriptor.
-L'escarabat traça línies al sostre i a les parets igual com ho fa l'escriptor en un full de paper.
-Paràbola sobre el poder econòmic. Confrontació de l'individu i la societat buròcrata, aquest individu se sent impotent davant del poder.
-Els conflictes laborals. Gregor odia el seu treball. (L'apoderat).
2. (Família, benestar i exclusió.) Kafka com a fill i germà.
-Els conflictes familiars. Les difícils relacions amb els pares i amb la germana. -Kafka liquida el mite de la família burgesa establert a final del segle XIX i principi del segle XX i mostra les dificultats financeres. Tercer capítol: apareixen els tres llogaters.
-Es podria parlar d'un complex d'Èdip. La metamorfosi com la història d'un complex d'Èdip. Kafka, com Gregor, odia i té por del pare, un sentiment de clares reminiscències edípiques.
3. (Individu, condemna i intempèrie.) Kafka com a ser humà.
La soledat i la incomunicació del ser humà. Segon capítol: el pare llança una poma a Gregor, la poma com a símbol bíblic. Sentiment de culpa. Per a Kafka l'existència humana és absurda i l'escarabat n'és el símbol.
4. Kafka com a escriptor.
-Samsa es converteix en un monstre perquè és atípic, igual com ho és Kafka com a persona i com a escriptor.
-La història que es relata en aquest conte és la història d'algú que es transforma en un escriptor.
-L'escarabat traça línies al sostre i a les parets igual com ho fa l'escriptor en un full de paper.
RESUM CAPÍTOL 3
El pare, com que treballa, no fa ninguna tasca domèstica. Ne es
llevava ni l'uniforme quan estava a casa, i sols es sentava a la butaca
per a dormir.
Mentrestan la mara cosia per a un taller de moda i la germana feia les tasques de casa i donava menjar a Gregor (cada vegada ho feia en menys ganes, per obligació).
Tenien pocs diners i van haver de despatxar a una nova criada, vella, viuda i robusta, i van llogar una habitació amb tres inquilins(barbuts, sols parlava el del mig)
La crida espiava Gegor i es burlava d'ell.
Com van llogar una habitació, van tornar a ficar els mobles a l'habitació de Gregor.
Els seus pares es portaven molt educadament i cortesment.
Finalment la seua germana es rebel·la i ja no ajuda Gregor. Per això, mor sol.
Mentrestan la mara cosia per a un taller de moda i la germana feia les tasques de casa i donava menjar a Gregor (cada vegada ho feia en menys ganes, per obligació).
Tenien pocs diners i van haver de despatxar a una nova criada, vella, viuda i robusta, i van llogar una habitació amb tres inquilins(barbuts, sols parlava el del mig)
La crida espiava Gegor i es burlava d'ell.
Com van llogar una habitació, van tornar a ficar els mobles a l'habitació de Gregor.
Els seus pares es portaven molt educadament i cortesment.
Finalment la seua germana es rebel·la i ja no ajuda Gregor. Per això, mor sol.
dimecres, 16 de maig del 2018
RESUM CAPÍTOL 2
La germana era l'única que cuidava Gregor. Ell, tancat en la seua habitació sempre estava baix del sofà.
Al principi s'adona que canvien els seus gustos, ja que preferia aliments caducats i florits enlloc de llet i altres menjars que li agradaven quan era humà.
A més no entén l'idioma, perd la parla i cada vegada té més dificultats per a comunicar-se.
Passen els dies i es va fent més menut, ja no tenia cap complicació per a cabre baix del sofà, i fins i tot quan acaba el capítol s'arrosega per les parets i els sostre.
Temps més tard, la mare decideix llevar els mobles de l'habitació de Gregor. Ell no vol però no pot fer res. Encara així s'enganxa a un quadre per a que no se'l emportaren (és el que el fa sentir-se encara humà). El que li dona més llàstima és l'escriptori. Mentre la germana i la mare llevaven els mobles, sa mare el veu i es desmaia. Gregor es sent culpable perquè sap que és per la seua culpa i no pot fer res per a ajudar-la. Al mateix temps arriba el pare (violent) i comença a perseguir Gregor i tirar-li pomes.
Al principi s'adona que canvien els seus gustos, ja que preferia aliments caducats i florits enlloc de llet i altres menjars que li agradaven quan era humà.
A més no entén l'idioma, perd la parla i cada vegada té més dificultats per a comunicar-se.
Passen els dies i es va fent més menut, ja no tenia cap complicació per a cabre baix del sofà, i fins i tot quan acaba el capítol s'arrosega per les parets i els sostre.
Temps més tard, la mare decideix llevar els mobles de l'habitació de Gregor. Ell no vol però no pot fer res. Encara així s'enganxa a un quadre per a que no se'l emportaren (és el que el fa sentir-se encara humà). El que li dona més llàstima és l'escriptori. Mentre la germana i la mare llevaven els mobles, sa mare el veu i es desmaia. Gregor es sent culpable perquè sap que és per la seua culpa i no pot fer res per a ajudar-la. Al mateix temps arriba el pare (violent) i comença a perseguir Gregor i tirar-li pomes.
dimarts, 15 de maig del 2018
RESUM CAPÍTOL 1
Gregor, el protagonista, es desperta i veu que estava convertit en un insecte. Havia d'anar a treballar però no es podia alçar. Així que després de que la seua família el cridara diverses vegades, l'encarregat arriba a sa casa a per ell.
Com no consegueixen que Gregor els òbriga, una germana crida un manyà. Però finalment, Gregor consegueix arribar a la porta i obrir-la. Quan els pares el veuen convertit en un insecte gegant, la mare, asustada,comença a cridar, l'encarregat fuig.
Com no consegueixen que Gregor els òbriga, una germana crida un manyà. Però finalment, Gregor consegueix arribar a la porta i obrir-la. Quan els pares el veuen convertit en un insecte gegant, la mare, asustada,comença a cridar, l'encarregat fuig.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
VERSIÓ CINEMATOGRÀFICA
Crec que ho han representat prou bé. L'insecte encara que no és realista, conseguiexen que estiga ben introduït en la pel·lícula.
-
El trobador , músic i poeta alhora, no sempre era de classe social alta. Alguns, com Bernat de Ventadorn (1147-1170) o Cerverí de Giron...
-
LA CREACIÓ D´ADAN ( ANTIC TEST AMENT ) És un fresc en el sostre de la Capilla Sextina, pintat per Miguel Àngel l'any 1511. Il·...
-
LANCELOT: És un cavaller de la Taula Rodona del rei Artús. Segons la llegenda, era fill del rei de Ban Benoic. Quan aquest va mor...